B L O G


28.06.2006
17.08.2006
Cartes desde les Amèriques (Obrir)

28.03.2007 Awi esquiada a Les Angles, France

Dimecres

Amb: Steve, Jordi, Jises & Jo

Ha stat suuuperbe, un veritable dia entre homes (no m'entengueu malament pero es diferent sortir aixi que alla jokese, tota la familia. Dons fotia un bon temps, i quan ens hem acostat a les pistes hem entrat en un nuvol... i vinga a nevar! Tot el dia nevant, pero sort k no fotia gaire fred, k hauria sigut el pitjor. La neu estaba força be, pero entre les incomoditats den Jises i el Grewe k no staba en forma!

Per dinar hem fet ½Pcnic ½Restaurant.. I quan ens han xapat l'estació hem anat a fer el Cappucino amb nata a un hotel a peu de pista.

Per la tornada, apart de la conducció temerària, com sempre per part del meu pare, per la collada de tosses, hem tingut unes converses d'aquelles profundes com sempre ^^ desde perquè existim? fins a politica jejeje
Enfi, que tot 1 exit [[ La Setmana Que Ve, Més I Millor ]]

28.02.2007 My 20th Birthday

Friday
02.03.2007

I want to thank all of you who came for dinner and partying with me for my XXth birthday! It was a great night wich I won't forget so easily.. Basically cuz I'm still horny from the chocolate icecream! hahaha LOL Thank you for all yer presents!

Harris...
Thanks for visiting me in BaRc3LoNa! Didn't we have a great time?¿. What a weekend huh? On friday we went to bed at 5am and we got up at 8 to visit my english class and on saturday we went to bed at 5am as well to get up at 10!
Don't forget to fotofuck* your pictures! I'm about to fotofuck* mine right now.

Oh, and I want to share @couple of anecdotes of this weekend with y'all cuz I think they're of public interest:

·Last friday during dinner, as Harris was starting to feel confident with the other guestes ;) he was explaining that the expression "you are the shit" means something positive in english, it means you're cool", and I added that "you are bad-ass" has a positive meaning as well. The waiter, who we already suspected was gay, was collecting the plates and he heard it: he told us aveces todos los culos son malos.. oh my god how disgusting is that!!
·On the menu it said they had exotic icecreams to choose from for dessert... When the waiter came and made us all listen to him he started with 'okay, I'm going to explain what we have as desserts' we were all so curious, expecting exotic fruits. "Chocolate or Vanilla" 8-) excuse me? is that exotic? His explaination was something similar to: are you kidding me? Chocolate is one of the most ancient exotic culinary pleasures and one of the most powerful aphrodisiacs bla bla bla (if chocolate is aphrodisiac, I got immune over the years!)
·Yesterday we went to Gonzalo Comella to look for a wallet for me and we saw those sandals for like 280€, Harris was like "man, if I buy those sandals they'll better give me orgasms in my feet" h-i-l-a-r-i-o-u-s
·Harris lost his cellphone :s
·My sister's boyfriend has dressed with my clothes all weekend
·I won't tell you our new pick-up-strategy - the one thas gives "te estas quedando conmigo?" as a result (cuz my girlfriend might read this)...
·We took a picture of the total lunar eclipse!!!
*fotofuck: mess with the pictures on photoshop


30.03.2007 Plans de Futur

Divendres

Wenu per als qui no ho sapigueu, ja fa un parell de mesos que vaig desertar de la Politècnica.. I m'he intentat buscar la vida per unaltre banda.
Més concretament he estat col•laborant a l'empresa del meu pare (cosa que de fet ja fa des de que vaig començar a la universitat que ho faig, però ara a horari complet) mentre decidia què fer. Més endavant ja explicaré a què m'he estat dedicant allà. La qüestió és que he buscat alguna cosa que faci més per mi i que em pugui arribar a apassionar més que l'enginyeria.

Dues de les meves principals passions són:
1. Els idiomes, viatjar, amb el concepte com més lluny millor, els guiris i les diferents cultures...
2. L’aviació (a la meva habitació s’hi poden trobar cents de revistes d’avions, 8 llibres, 29 maquetes, dotzenes de fotos penjades, calendaris, piles de targetes, entre d'altres col·leccions...)

Sempre he somiat en ser pilot d'avió i ho he estat perseguint (ja tinc fetes les proves físiques, etc) però m'he decantat per la bona vida i avui he enviat la meva inscripció definitiva per l'École Hotelière de Lausanne, líder mundial en prestigi. M'ha costat vàries setmanes d'escriure redaccions, omplir formularis i copiar documents, però finalment ahir vaig enviar els documents físics per correus i avui he pujat els documents digitals. Tot això vol dir que, si tot va bé (la taxa d'acceptació ronda pel 50%), el dia 20 d'Abril estaré a Suïssa per l'entrevista i durant els propers 4.5 anys viuré al campus EHLausanne, aprop de Genève.
...i no m'accepten doncs me'n vaig directe a Australia a treure'm la llicència de pilot comercial i a buscar-me la vida!!

Per cert, la carrera porta el títol de
Bachelor of Science in International Hospitality Management.
El programa es pot trobar en pdf aqui. Us aviso que és extremandament interessant!

Fins aviat :)

11.05.2007 Ecole Hôtelière de Lausanne

Friday

I got up at the Hôtel Chalet à Gobetand had breakfast. I arrived at the Ecole Hôtelière de Lausanne at 11 am.
Justin, a guy from Hong Kong I met who is in his first year at EHL, brought a couple of us on a Campus Tour :
I visited the kitchens and restaurants, the classrooms, the on-campus accommodations, the very groovy cooking-classrooms, etc.
I only had few canapé-sandwiches for lunch, I couldn't bring anything else in my stomach because I was hell nervous.

At 3.15 pm they had two women interviewing me, one of whom looked immediately very friendly to me, but the second one was, as I would soon notice, hell of a witch. I am not very satisfied with how I did on my interview:
Even if I didn't know what it would be like, I had, in addition to family and internet, my Stanford-friends advising me, and I had prepared many answers to the questions - what are your strengths and weaknesses - tell us about a teamwork you had to do and what position you like to take in teamwork - tell us about a difficulty you had in your life and how you solved it (situation, analisation, action) - why did you quit engineering - why did you choose hotel management, etc.
But the interview was very unexpected, they only asked me weird things, and they basically wanted to know why I am so interested in studying this and how high my motivation is, why I choose this school..

Well I am enough deprimed about that so let me write about what else happened: I met many other people today!
When I entered the bus a blonde girl I had never seen asked me about my interview haha.. Well she had seen me before at EHL and she had also done the interview.. She wasn't very satisfied either with hers. She was from Bordeaux. On one of the stops many people came on the bus and a woman sat between us two, and when I told my new friend Caroline about what we say in Spain when people have an important interview or presentation "tomate un chupito" the woman sitting between us started giggling lol. We started chatting and she comes from Spain but grew up in Lausanne, bla bla bla. It was funny.
In the tain Genève-Zürich I met a Californian girl (estic apunt de començar a escriure en Català, que això cansa!), a really interesting person I would with no doubt like to see again. I don't even know her name but she has my visitcard, a friend told me once that if you have enough self-confidence you don't have to worry about asking for her number. In the same train I called my friend Jesús and a random woman asked me if I was talking Catalan, and that she had been in Barcelona on business-trip.. Well, we started talking all three.

It was quite exciting to meet so many interesting people today! I am looking forward to the next days in Zürich with my grandparents! We have a lot of plans and the weather is supernice.

LUV Y'ALL


00.00.2007

Posted by Dan Zeehandelaar            19:06 17/05/2007
www.zeehand.blogspot.com

Summer Camp Geography

About a week ago (more, now! Gosh I'm slow), Mallory and Molly paid me a visit from beautiful Firenze. Fortunately I had secured a king-size aero mattress from a friend, so I was able to host them in my new apartment which sadly lacks an extra bedroom.

I took them around the town, showing them my favorite spots in the Born for drinks as well as making a home-cooked dinner upon their arrival. Molly happens to have an absolutely fantastic camera, so we went a little crazy with glamor shots. All around the city, and n the Parc de la Ciutadella, we took lots of pictures which Molly posted on her flickr page. We rented a small rowboat for a half hour in the park, having numerous collisions with rowdy Italian teenagers and almost getting decapitated while going under a bridge that was probably not meant to be passed. We also it up the Fundació Joan Miró, a museum dedicated to the Barcelonian artist about whom I am writing my research paper. He's a bit of a crazy dude, so we had fun exploring the art, sculpture and other mixed-medium pieces at the museum.

Coincidentally, earlier last week I received a response from another local on LoQuo to my post about a language exchange. I figured it would be fun for my visitors to meet the new local with me, so I set up lunch with David for Friday. David, a half Swiss, half Catalan 20-year old from a town about 15 miles up the coast from Barcelona, met us for lunch and ended up spending all of Friday, and Saturday afternoon with us. He's a very international guy, having worked at summer camps in both Germany and in the US and speaking six languages fluently (Catalan, Spanish, Swiss German, German, English and French). He's hoping to start hotel management school in Switzerland this August, and wants to hone his already excellent English before starting. Lunch and the afternoon were great, and we ended up walking all around the city together. Afterwards, we headed to the Born for dinner, and after a criss-crossing the area twice, David conceded that he did not, as it turned out, know where he was going. He had mixed up which side of Via Laietana to go to, and I had been right all along. Score one for Dan.

After visiting the Miró museum on Saturday, David picked us up (in a car!) and we headed to the very top of Montjuic, where there is an old fortress that overlooks the city. The view was fantastic, and we would have stayed a little longer if only it hadn't been pouring. Fortunately, David's car was equipped with a giant umbrella and an extra raincoat, but it was still quite a wet expedition.

We met up with Scott and David (roommates) for dinner at a tapas place near Passeig de Gracia, which did not disappoint. I had rabbit, tried jamón for the first time (literally the most typical Catalan food) and went through quite a bit of 5 euro/bottle house wine. Later in conversation, it came up that (Catalan) David had been to a camp in the states, which happened to be in Asheville, North Carolina. Over the course of a few minutes, minds ticked together as we slowly realized the monumental coincidence which was taking place before our eyes. Scott, as well, went to camp in Asheville, and was hoping to meet a local from his camp with whom he had been emailing. David was hoping to meet another American from his camp. Turns out they had attended the same camp, although in alternate years, and had already been emailing eachother to meet up in Barcelona. It took us like ten minutes to comprehend the craziness. Small world!


Fotos from Molly www.flickr.com/photos/chalfinpie

27.06.2007
14.07.2007
English Summercamp, Masella '07

VERANO

Qué bonita está masella en verano. Quince días con su presencia pero distintos colores. Colores que te absorben con su textura, su olor y sus sentidos de inmensidad.

La tranquilidad reina entre tus bosques. Tu olor a campo se hace presente entre las flores, las plantas aromáticas, los pinos y las vacas. Nos regala con un rojo intenso de fresas silvestres… Carlitos me pregunta, paseando, cómo se dice fresas en inglés. Ambos decimos strawberries, mientras recogemos flores amarillas, lilas y rosas.

Y ahora qué haremos? Me pregunta Jordi Yang, entre su risa y su olor que tanto me recuerdan a mi hermano… Sigámos caminando, chicos!

Dejando paso al camino de tierra y entrando en el bosque, las ramas y sus matas nos dan la bienvenida e informan de su espesura.



Hoy seremos animales del bosque en plena noche. Encontraremos nuestra madriguera, cueva, árbol o rincón, para ser una vaca, un kuku, una gallina o un lobo.

En una misma zona del bosque, el kuku y el lobo se contagian de su grito y aúllan al unísono. La noche cae y el bosque canta… Pronto las luciérnagas aparecen, observando y escuchando misteriosamente los rincones del bosque.

Oigo el kuku a lo lejos y no puedo evitar reírme. Los aullidos descubren pronto al lobo, que corre por el bosque a ciegas. Encontré al kuku en lo alto del bosque, envuelto entre las ramas. Mientras los animales dormían se mimetizaron con su entorno. No había lugar en el mundo más tranquilo que en ese instante, en ese bosque.

De vuelta con las luciérnagas, la luz se hizo dolorosa… Llevábamos tiempo en la oscuridad, y nuestros ojos, sólo se apreciaban en la noche, donde podías mirar sin tapujos a todo cuanto te rodeaba.

A dormir luciérnagas… Apagad vuestra luz por hoy, tenemos que descansar. Pero las luciérnagas más grandes aún tenían que iluminarse durante más tiempo.



Contagiaron este movimiento activo a dos de las luciérnagas chiquitinas. Estos dos bichitos no descansaban por la noche. Se despertaban y jugaban a meterse en el armario, saltar de las literas a las camas, pillarse los dedos en la ventana, y sobre todo, cabrearse con las luciérnagas más mayores. Los folloneros entraban en acción cada noche… Marco, Enric, dos pequeños grandes indios de guerra. Con ellos, desde las risas, los enfados y las negociaciones hasta fumar la pipa de la paz fueron momentos muy largos. Indios folloneros, seguiremos negociando.

De vuelta a la noche, la guardia se convierte en una actividad cotidiana. Aunque pensamos que sería duro para quien tuviera que hacerla, enseguida nos dimos cuenta que era el mejor momento del día… Sentaditos en el sofá, saludamos al señor de guardia que nos observa desde las cámaras. Se oye una puerta… Por el espejo, vemos que 2 Santos caminan hacia nosotros haciéndose los sonámbulos. Pronto aparece la mafia de luciérnagas. Los chicos se ríen y nosotros decidimos montar “Asociación de Bromas Nightclub”, just for Mafia People.

Taker en mano, llaves de las habitaciones y linterna entramos en corrillo. Xavi Antoni duerme plácidamente esta noche, aunque sus sueños los comentaremos más tarde. Dándonos la espalda, su posición nos incita al tatuaje en el hombro con un corazón “Amor de Madre” y “Dónde está Mariona?” –Cuidado, se despierta, apagad las luces! Rinxols, Carlos, no rigueu!

Xavi Antoni sigue durmiendo.
Las luciérnagas chiquitinas por fin duermen. Las caras inocentes descansan plácidamente: Mucha diversión, esfuerzo y exaltación les dejan con ese cansancio en sus caras.

La mafia vuelve a actuar, esta vez con fotos de estos bichitos dormidos: Jordi Yang, Miquel, Folloneros, Carlitos, Marc Bascompte, Ori, Joan, todos ellos en su inocencia más pura.

Los sueños de estos bichitos fueron de lo más curiosos, y cómo no, las risas comprimidas resurgían en carcajadas y movimientos ruidosos por toda la habitación.
-Cuidado Clarita! Ninu, on està la llanterna? Mira en Xavi!!!
-Water please, water, water!
-Sortim, fes una foto i sortim...
La verdad es que ese sueño desencadenó muchas risas en el pasillo durante los siguientes días. Xavi Antoni, también tenía sueños, pero éstos eran un poco más violentos, o quizás con menos inocencia. Palabras del sueño de Xavi Antoni.
-Quítate de encima, guarra!
Esa noche Xavi Antoni no descansó bien, aunque peor lo pasó la noche en que le dijeron que tendría que irse a casa… Vaya marrón! Pero al final, todo solucionado.
Estas eran las noches de las colonias con los niños, pero… ¿y cuando todos los niños dormían? Clarita, Noe, David…
-Eh, un momento: On és l’Alonso?
–Dormint, on vols que sigui ! Jejeje
Alonso siempre dormía cuando tenía guardia. Pero nos chivaron que enseguida te despiertas, y no como tu compañero de cuarto, que es capaz de dormirse en 20 segundos y no despertar! David, como te gusta dormir…
-Alonso, qué bonito es tu pijama! (Aparece dormido con la almohada por el pasillo)
-Cómo te lo curras!!!
-Tranqui, los niños duermen.
Alonso y su pijama, comentarios burlones aparte, se paseaba por el pasillo una noche de guardia… Las chicas medianas, Claudia, Clara y Marta, así como los indios folloneros, estaban sentadas en el pasillo de las habitaciones, castigados por el piloto de F1 por hacer xivarri. Descontentos y somnolientos los chicos se fueron a dormir sabiendo cuál era el límite de velocidad de nuestro piloto español.



Pero, ¿qué pasaba a primera hora de la mañana? El cachondeito nocturno empezó a pasar factura por las mañanas. Ipod y altavoces en mano, David y alguno de nosotros despertábamos a los niños con Rammstein o, si clarita estaba presente, con Trance… La primera reacción de los niños era una cara arrugada seguida de gruñidos de todos los tonos posibles, pero como si no percibieran del olor intoxicante que les rodeaba. Pronto tuvimos que hacer dos rondas para que se levantaran.
Todos en pié y a desayunar. Las horas de las comidas fueron un campo de batalla durante los tres o cuatro primeros días. La mafia la liaba constantemente: Alexander Ors siempre sobresalía con su voz y las carcajadas que provocaba a su alrededor. Fue una fiera a la que domar, pero después de algunas charlas Alex fue uno de los mafiosos más respetables de las colonias, con una nuca apta para leves collejas. Nunca olvidaré como saliste del hotel el último día.
Sobre las comidas, enfín, algunos más que otros se quejaban. María Hidalgo creo que aún está acabando de cenar. Clarita enseguida se dio cuenda que debíamos servirle el menú diariamente. Vaya caras largas a la hora de comer… Qué bicho eres, María, cómo te gustaba decir que no hasta que tu gusanillo interno se despertaba y toda tú eras alegría y vitalidad. Como el día en que no querías ir a la piscina y acabaste bañándote con la camiseta!
En la piscina hubieron momentos de desahogo para los chicos. Jordi, Vila, Barredo, Dos Santos, aún tengo agua en el estómago…
-Puc amb tots vosaltres.
Este comentario lo repetía siempre con la esperanza que se lo creyeran.
Pero la mafia es la mafia y como no, me ahogaron tanto que el nivel de agua bajó.
-Encara puc amb tots vosaltres. David ajuda’m!
Pero David siempre estaba con la cámara de agua, y su, como era David, ah si, círculo de confianza! Anna, Nuria, Rosa, Aasma… Cómo os gustaba que David os despertara por las mañanas, y sus secretos, que me lo ha dicho un “Kukuck”.
Clarita y Noe seguían a su mafia por el rabillo del ojo. Se acercan! Nos rodean! Glu Glu Glu…
-Anem a fer-nos una foto, Clara.
-Vinga, jo us la faig.
-Aaaai la tecnología: ya existen cámaras digitales submarinas; David, eres el príncipe tecnocibernético más cool que he conocido. Gracias a tu cámara, tenemos momentos en otro medio, y por qué no, de otra dimensión…

Pero, un momento, ¿dónde está la piscina exterior que sale en la propaganda del hotel?
Aún la estamos buscando.



Masella, estás cambiando… Los niños se pasean por sus bosques recogiendo troncos… Vamos a construir cabañas… Los chicos se dividen y empezamos la construcción… Los peques y medianos se visten de enanitos campesinos… La tranquilidad del bosque se ve altercada por la agitación de estos enanitos…
Tenemos enanitos obreros, que se van a la aventura de encontrar el palo, rama o tronco más adecuado. Luego tenemos los arquitectos, enanitos que preservan y vigilan las cabañas de hurtos y destrozas y de la construcción y estilo de su mirada.
Así nacen las cabañas de José Luís y Juan Carlos, el Tipi de Sabih, Noe, Sabih, Marc i Miquel, Can Monster y Can Marihuana…
Can Monster fue habitada por Joan, Carlitos, M. Bascompte, Uri y Noe. Nuestra casita de madera se construyó entre 3 pinos pequeñitos que atados con cuerdas y sujetados por unos palos que mi pequeño enanito arquitecto Carlitos había diseñado con esmero.
Can Monster resultó ser una cabaña habitable donde poder dormir por la noche…
En lo alto del bosque, como indios guerreros y estrategas, Enric, Marco, y los gemelos construyeron Can Marihuana. El nombre de esta cabaña surgió de las plantas del bosque que curiosamente tenían su forma y que estos indios habían puesta para cubrir su casa. Pronto entrarían en guerra estas 2 cabañas… Los indios declararon fin de la tregua y pronunciaron sus voluntades…

-Indios folloneros, no ataquéis!
-Enric, deixa de tirar pedres!

La paz fue firmada en los límites de ambos territorios.




Y así, con todas estas aventuras, Masella iba transformandose. Nos escuchaba día y noche, nos cantaba con sus árboles, nos aromatizaba con sus flores y algunos encontraron lo que buscaban entre sus encantos. La montaña nos regaló días de sol y calor, y alguno de lluvia por las tardes y por la noche. Masella se refrescaba, y nosotros nos resfriábamos…

Pican a la puerta 121:
-¡¿¿Me das mi medicación??!
A David Dameson, y algunos peques como Pep o Enric petit (alias Dalsy) les faltaba tiempo para pedir sus medicamentos. Eran los momentos de Dalsy y Epiretal que los niños esperaban con impaciencia.
La verdad es que este placebo de descongestión y bajada de fiebre les encantaba. Niños, una advertencia, cuentos más medicamentos os toméis, peor será en el futuro… Así que decid no a los medicamentos o podréis dar positivo en Bisolvón… Ah, sí! Y con estas palabras os digo: Rechazad la automedicación!



Después de este párrafo de consejos de farmacéutico, podría seguir escribiendo horas y horas sobre todos los recuerdos que compartimos en las colonias.
Seguro que cada uno de vosotros tiene en su memoria miles de anécdotas, historias que los monitores ignoramos y sobre todo una servidora que se considera un poco pájara.
Pero lo bonito de esta historia quizá solo acaba de empezar, o a lo mejor acaba en este cuento.
Empiece o acabe da igual… Para cada uno de nosotros Masella fue diferente.

Los quince días de convivencias empezaron entre extraños y algunos amigos… y acabaron en lazos estrechos entre todos. Los mayores, a cuidar de los pequeños. Los pequeños y medianos nos recordaron como era volver a ser enanos.
Todos aprendimos y todos cambiamos en esos días.

Gracias por esta aventura y gracias por inspirarme a escribir este cuento de fantasía y realidad. Julio 2007



Written By Noelia
Produced By David

16.01.2008 Hi From Sydney

Ja estic a Sydney, instal·lat i feliç després d'uns primers dies molt durs, tan lluny de casa.

Durant el viatge m'ho vaig passar molt bé, ja que al primer vol, de 16 hores, de Barcelona a Singapore, vaig estar al costat de dos Australians joves que em van explicar coses com expressions, australianes, etc.

Vaig arribar a Singapore el dia 4.1. a les 8 del matí i vaig tenir temps de visitar la ciutat fins al vespre. Vaig trobar aquesta visita excepcionalment emocionant, ja que va ser la primera vegada que estaba a l'hemisferi sud (just a tocar de l'Equador), així com la primera vegada que trepitjaba terra Asiàtica.
La ciutat és fantàstica perquè és una illa a la punta de Malaysia que consisteix en moderns gratacels que s'eleven d'enmig d'una selva de vegetació molt verda com és propi d0un país tropical on hi fa 25º de temperatura permanentment.

Vaig arribar a l'aeroport amb tanta antel·lació (per no arriscar res) que fins i tot em vaig fer un bany a la piscina que hi ha a la teulada de la terminal 1 de l'aeroport de Changi, el millor aeroport del món, amb un suïs que acababa de conèixer. Va ser una experiència diferent, ja que desde el jacuzzi es podien veure els avions sobre les pistes.

Pel viatge de Singapore a Sydney vaig volar amb la primera unitat mundial de l'Airbus 380, l'avió més gran que mai ha existit (l'acababen d'estrenar feia 2 mesos).

D'arribada a Sydney em vaig trobar amb una casa molt bonica que, en contrast, havia de compartir amb 3 indis molt guarros. El fàstic que em feia tocar qualsevol cosa de la cuina va empitjorar molt els sentiments de "què faig jo aquí?" que em feia tenir l'enyorança de casa al tenir per devant tant de temps en el país més lluny de casa del que mai he estat. Els primers dies mel's vaig passar dormint pel jet lag de 10 hores (i plorant, per què no dir-ho).

Casa meva està a 15 minuts en bus del centre de Bankstown, des d'on he d'agafar un tren durant 45 minuts per arribar al centre de Sydney.

El quart dia vaig anar a registrar-me al consulat i allà vaig conèixer una noia que al març anairà a viure a Barcelona per un any. Ella tenia pressa però vem intercanviar telèfons (sort que al mateix matí m'havia comprat un mov. Australià) per quedar més tard.
Al mateix lloc vaig conèixer una parella d'Espanyols que anaven amb la seva néta i vem estar tanta estona parlant que em van invitar a dinar per continuar parlant. Ells també em van animar molt.

El proper dia vaig quedar amb l'Andrea, la noia del consulat, i em va ensenyar l'Opera House, els jardins botànics, etc. Ens vem fer molt amics i vem quedar altres vegades, em va presentar el neu nòvio i altres amics. Dissabte vem sopar tots junts i diumenge em van portar a un parc natural des d'on es veien unes quantes illes molt maques aprop de la costa, en una d'elles hi ha la famosa Palm Beach. Allà mateix vaig veure un cangur petitet a pocs metres de distància, estaba menjant tranquilament i vem tenir temps de fer fotos i tot.

Un altre dia vaig anar a Bondi Beach, la platja més famosa d'Austràlia, i em vaig cremar de dalt abaix, em vaig quedar com un pebrot vermell. M'ha costat una setmana i un pot sencer d'Aloe vera per curar-me, ara m'estic pelant tot, és fastigós... Ja he après que no aniré mai més a la platja sense crema de sol i menys aquí a Sydney, que la radiació solar és molt més forta que a BCN, només cal mirar els números i ja sabem perquè Australia té les xifres més altes de càncer de pell del món.

Avui ja ha sigut el tercer dia de classe i he fet bons amics amb dos Malaysians i un Escocès. Amb la resta bé menys amb els indis, que són molt raros.
Estem estudiant molta teoria (super interessant!) i dissabte volaré per primera vegada -d'aquí a 4 mesos ja tindré PPL (Private Pilot Licence). A partir de llavors hauré d'estudiar per ATPL, IR, etc. és a dir, 10 mesos més.


24.01.2008 Hi From Bankstown

I'm sooo hapy =) I was quite concerned about my flights when my first two or three flying lessons were cancelled because of bad weather (rain, clouds, crosswind). I was still instructor-orphan when most of my friends had already flown several times, but I have now quickly recovered. On tuesday my instructor Luke took me for lesson #1 "effects of controls" in the Cessna 152 HCE and I could write the first 0.8 hours of my pilot career in my pilot logbook. It was supercool and I didn't get airsick like others -I don't understand how you can apply for a pilot couse if you get sick on airplanes haha lol.

Yesterday, on wednesday, we had our first exam (the pre-first-solo-exam), i failed with a 75% because we have to pass the exams with an 80% but my score was the second best in the class still.

On the afternoon instructor Jameel took a minute to book a couple more flights for me this week and next, and later I went for the second flight "straight&level with Luke again. This flight was even more fun, I was able to make all the taxi, which is quite difficult, I completed all the checklist-checks, we practised straight&level flying (nose attitude with different powers and speeds, trimming, flaps), and then my instructor let me make my very first tower call on the approach and, guess what: I freakin' landed the plane! As I was approaching and pointing twoards runway 11L I was waiting for Luke to say "Taking Over" but he didn't and although he had his hands and feet on the controls to correct my movements, I got the job done and had so a superexciting moment to tell my mates.

Today we all went to school early and although we had no theory class we hang around studying under the shadow of an umbrella in the backyard of the school. Wait a moment, I haven't introduced you to my best mates yet: my friends are Gurmesh and Aris from Malaysia and Allister from Scottland. At home I come along well with Tim and Roy from India, and with my Roommate Airis (mentioned before). Right now we are spelling almost every word we see (carplate numbers, road signs, store names, etc.) in the Alpha-Bravo-Charlie-Delta-Eco-Foxtrot-Golf-Hotel-India-_etc Alphabet we have to learn. Actually I already know it quite good but it doesn't come naturally yet. Learning how to communicate with the control tower and with other planes is grat fun. We really have to train our ears to filter the information we hear during flight, it's quite difficult. I'm lucky I bought the best headset they have! 450$!

But well, let's not talk about money cuz I got a big economic issue here...

Talk To You LateRR




Thank you for visiting my Blog